El millor viatge és aquell que et porta a casa.

"Las gentes cruzan el mundo en la actualidad
sin apenas recordar que poseen un cuerpo y en él la vida."

Pablo Neruda.



Realment necessito parèntesis en la meua vida. Aquesta setmana n'ha sigut un, i ha sigut genial,
pero després d'aquest parèntesi també necessites tornar a la realitat i vore cares conegudes,
dormir al teu llit i menjar porqueries davant la pantalla de teu ordinador.


P.D. segueixo en el vuité pis.

Per un tros del teu cos - Lluís Llach

Una de les cançons més boniques del geni més gran de tots els temps:

Per un amor tan tendre què donaria jo,
què em deixaria prendre per un tros del teu cos.
Com el pagès que es lleva per a fer el seu camp d'or,
jo et faria meva,et llauraria el cos.

Pels teus ulls tan negres,
jo apagaria el sol;
que només les estrelles fossin el teu bressol.
Junts faríem la drecera caminant sense por;
jo et trauria les pedres,
i el vent del nord, la pols.



Amb ell no hi ha temps ni espai...sempre... Lluís Llach.

Top 10 de paraules gracioses

1. Corpiño

2. Tatami

3. Nutria

4.Curnicopia

5. Ruibarbo

6. Desvarajuste

7. Trapecio

8. Escalope

9. Pupitre

10.Mazapán

Bon dia i bon sol

Després de llegir el blog d'Edurne, com jo sóc de "culo veo, culo quiero", m'he decidit a fer-me un blog, que com les meues companyes de pupitre dirien en qualsevol treball de l'institut ("¿pero como lo enfocamos?"), no sé per on agafar-lo ni si durarà molt, pero després d'enganxar-me al fotolog, facebook, tuenti, patatabrava i tot lo que se tercie per internet, que més donarà un vici més.

Ja està decidit que començaré a divagar ací, sense importar-me si algú ho llegeix o o deixa de llegir.

Adéu

És sorprenent les vegades en la vida que hem de pronunciar aquesta paraula, des quan et despedeixes de la guarderia fins que et mors.Al principi sembla un "ja ens vorem, fins prompte" que després es converteix en "adéu" per sempre o un "hola, com va?" distant a la porta del cine.L'amiguet que es canvia d'escola, l'amiga de ta mare a la qual no tornes a veure, els amics de la infància, els veïns del teu antic edifici, els teus mestres...Primer no te n'adones, però si et pares a pensar...que s'ha fet d'aquella companya d'escola que se'n va anar a viure a Girona? Possiblement ni recordes com es deia.I els companys de classe que poc a poc s'han quedat pel camí?I el profe de mates que vas tenir a primer d'Eso?No recordes ni el seu nom.Quan et despedeixes d'hom, penses que no és per a sempre.No ens enganyem...ja no tens res en comú amb els amics que tenies fa molts anys...com a molt anècdotes i un poc de curiositat.Ara tens altres amics, altres companys, altres professors, un altre lloc de treball o d'estudi, una altra casa, una altra ciutat, altres carrers, altres preferències, altres idees, altres somnis, altres maldecaps...T'has anat formant durant un llarg recorregut, i sense adonar-te'n, has deixat arrere pedaços i traços de la teua vida, molts adéus inconclusos i molts adéus definitius...inclús algun "per sempre"...I finalment només quedes tu. Tu i els teus records.