divendres, 9 d’octubre del 2009

Per un tros del teu cos - Lluís Llach

Una de les cançons més boniques del geni més gran de tots els temps:

Per un amor tan tendre què donaria jo,
què em deixaria prendre per un tros del teu cos.
Com el pagès que es lleva per a fer el seu camp d'or,
jo et faria meva,et llauraria el cos.

Pels teus ulls tan negres,
jo apagaria el sol;
que només les estrelles fossin el teu bressol.
Junts faríem la drecera caminant sense por;
jo et trauria les pedres,
i el vent del nord, la pols.



Amb ell no hi ha temps ni espai...sempre... Lluís Llach.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada