Una de les cançons més boniques del geni més gran de tots els temps:Per un amor tan tendre què donaria jo,
què em deixaria prendre per un tros del teu cos.
Com el pagès que es lleva per a fer el seu camp d'or,
jo et faria meva,et llauraria el cos.
Pels teus ulls tan negres,
jo apagaria el sol;
que només les estrelles fossin el teu bressol.
Junts faríem la drecera caminant sense por;
jo et trauria les pedres,
i el vent del nord, la pols.
Amb ell no hi ha temps ni espai...sempre... Lluís Llach.
