Autoescola

Coses que odie d’aprendre a conduir:

1. Els peatons que és tiren a la carretera mode suïcida (cosa que acostumo a fer quan estic en el seu paper) i que has d’anar esquivant.
2. Descobrir que tinc un seriós problema de dislèxia en haver de distingir “dreta” i “esquerra”.
3. Posar segona i que el semàfor que tinc a dos metres de distància canvie a vermell.
4. Que es cale el cotxe.
5. Estar conduint i cantant mentalment la cançó del videoclip de Berto. (Desolador)

Coses que m’encanten de conduir:

1. Flipar-me en les rodones.
2. Accelerar.

3. La gran satisfacció d’aparcar mitjanament bé.

Annie Hall

Y, y recorde aquel viejo chiste. Aquel del tipo que va al psiquiatra y le dice 'doctor, mi hermano esta loco, cree que es una gallina' y el doctor responde 'pues porque no lo mete en un manicomio?' y el tipo le dice 'lo haria, pero necesito los huevos', pues eso es mas o menos lo que pienso sobre las relaciones humanas sabe? son totalmente irracionales, y locas, y absurdas; pero supongo que continuamos manteniendolas porque la mayoria necesitamos los huevos.

Dia "perfecte"

M'encanta quan, després de alçar-te a les 8 del matí, beure un café, dos coca-coles i prendre't ginseng per a no caure a terra tan llarga com eres, després de 3 hores entre trens, busos i cotxe, un seminari de Kant i un tio ensenyant-te mapes, arribes a casa i no va l'ascensor.

Gilmore

Yo vivo en dos mundos. Uno es el de los libros: he vivido en tierras de Höppner, he viajado en el barco de Moby Dick, y desde luego también he luchado con las tropas de Napoleón, he navegado con Huckleberry Finn, también he vivido la historia de dos ciudades, montado en el triste tren de Ana Karenina y paseado por cumbres borrascosas. Un mundo apasionante, pero mi otro mundo es mucho mejor. Esta habitado por personajes ligeramente menos excéntricos pero mucho más reales. Son de carne y hueso, rebosan amor y me sirven de inspiración en todo lo que hago.
Richard y Emily Gilmore son personas amables, decentes y extremadamente generosas. Ellos son dos de mis pilares sin los cuales no podría ser quien soy y estoy orgullosa de ser su nieta.
Pero mi máxima inspiración viene de mi mejor amiga, la maravillosa mujer que me dio el nombre, la vida y la identidad, Lorelay Gilmore.

Amor a Tolstoi i a Fuster

He obert el Diccionari per a ociosos per la primera paraula. Casualment era amor, i he pensat, que si puguera ser un personatge de novel·la, tot i que llevant-li una mica de dramatisme, seria Ana Karenina.


En realitat, l'amor no es dóna sinó rarament en una dimensió absoluta: els grans enamorats són excepcionals. Gairebé podria dir-se que "els grans enamorats" només han existit en el món de la ficció llibresca: els Werther, els Romeo, les Karènina, les Manon, són éssers de paper. I quan en trobem algun de carn i ossos, fa la impressió de ser una víctima del virus literari.

Cims borrascosos

Jo no tinc més raons per casar-me amb Edgar Linton que les que tinc per anar al cel; i si aquest malvat d'aquí no hagués fet anar Heathcliff tan avall, ni tan sols hi hauria pensat. Actualment seria degradant per a mi casar-me amb Heathcliff, per això ell no sabrà mai com l'estimo; i no perquè sigui ben plantat, sinó perquè és més jo que jo mateixa. No sé de qué estan fetes les nostres ànimes, però, sigui del que sigui, la seva i la meva són la mateixa, mentre que la de Linton és tan diferent de les nostres com un raig de lluna d'un llampec, o com la gebrada del foc.

El millor viatge és aquell que et porta a casa.

"Las gentes cruzan el mundo en la actualidad
sin apenas recordar que poseen un cuerpo y en él la vida."

Pablo Neruda.



Realment necessito parèntesis en la meua vida. Aquesta setmana n'ha sigut un, i ha sigut genial,
pero després d'aquest parèntesi també necessites tornar a la realitat i vore cares conegudes,
dormir al teu llit i menjar porqueries davant la pantalla de teu ordinador.


P.D. segueixo en el vuité pis.