Adéu

És sorprenent les vegades en la vida que hem de pronunciar aquesta paraula, des quan et despedeixes de la guarderia fins que et mors.Al principi sembla un "ja ens vorem, fins prompte" que després es converteix en "adéu" per sempre o un "hola, com va?" distant a la porta del cine.L'amiguet que es canvia d'escola, l'amiga de ta mare a la qual no tornes a veure, els amics de la infància, els veïns del teu antic edifici, els teus mestres...Primer no te n'adones, però si et pares a pensar...que s'ha fet d'aquella companya d'escola que se'n va anar a viure a Girona? Possiblement ni recordes com es deia.I els companys de classe que poc a poc s'han quedat pel camí?I el profe de mates que vas tenir a primer d'Eso?No recordes ni el seu nom.Quan et despedeixes d'hom, penses que no és per a sempre.No ens enganyem...ja no tens res en comú amb els amics que tenies fa molts anys...com a molt anècdotes i un poc de curiositat.Ara tens altres amics, altres companys, altres professors, un altre lloc de treball o d'estudi, una altra casa, una altra ciutat, altres carrers, altres preferències, altres idees, altres somnis, altres maldecaps...T'has anat formant durant un llarg recorregut, i sense adonar-te'n, has deixat arrere pedaços i traços de la teua vida, molts adéus inconclusos i molts adéus definitius...inclús algun "per sempre"...I finalment només quedes tu. Tu i els teus records.